miércoles, 15 de mayo de 2013

Les 10 revolucions tecnològiques del 2013



El diari El País, en un article interessant i curiós, mostra les deu revolucions més rellevants dins l'àmbit tecnològic, en l'any 2013.


Materials autosanadors, la impressió en 3D, sensors a distància són algunes de les novetats que recull aquest article, i que consten dins aquesta llista de revolucions tecnològiques del 2013.

A continuació, l'enllaç a l'article: 

Manual sobre xarxes socials del Govern de Brasil



En aquest article, es recull informació i es presenta un projecte del govern brasileny que ha creat un manual sobre xarxes socials. En aquest, hi ha una guia completa de conceptes, metodologies per a "noves formes de governar" a partir de la presència en els nous mitjans socials i poder intervenir, desde la gestió, en la ressolució de problemes de la ciutadania, des d'un punt de vista innovador.



martes, 7 de mayo de 2013

L'Audacity: una eina indispensable per a treballar el so

Logotip d'
Audacity


L'Audacity és un programa que fa temps que ens aconsellen utilitzar a la Universitat. Fa temps que treballem amb ell, i ja és hora de dedicar-li una entrada al blog.


Podríem dir que l'Audacity és un programa multiplataforma de gravació i edició d'àudio, fàcil d'usar i sobretot, és lliure, gratuït. És un programa multiplataforma i és interessant poder dir que es troba disponible en diversos idiomes incloent el català.
Aquesta eina d'edició, va ser creada per Dominic Mazzoni mentre era estudiant; actualment, Mazzoni treballa a Google però continua com a principal desenvolupador del programa amb l'ajuda de voluntaris d'arreu del món. 

La funcionalitat d'Audacity ha estat un dels seus punts forts, i això ha fet que es tracti d'un programa d'edició de so amb un gran popularitat. Expressat en dades, a finals de 2010 era el 10è programa més descarregat des de SourceForge.net (pàgina web considerada un viver de a projectes de programari lliure) amb uns 72 milions de descàrregues. Aquests números ajuden a creure en la bona feina que gran fet els creadors d'Audacity.

Una de les claus, considero que és l'us intuïtiu que permet i la senzillesa del seu disseny. Permet trobar les coses de forma ràpida i no és un d'aquells programes que necessiten formació específica per a dominar-lo. A la Universitat hem fet molta feina de forma ràpida utlitzant-lo, i els resultats són molt bons i sens errades.



És important destacar, que Audacity, permet importar i exportar WAVAIFFMP3 entre d'altres formats. Les versions més modernes també permeten utilitzats WMAAACAMR i AC3 a través de la llibreria opcional FFmpeg. També permet gravar i reproduir sons, editar usant les opcions de tallar, copiar i enganxar, i una opció Desfer il·limitada, efectes digitals, eliminació del sorolls de gravació; i es pot programar qualsevol efecte musical o sonor.


Imatge de l'Audacity a ple funcionament
Les seves qualitats són moltes, i personalment, recomano aquest programa per a treballar amb arxius de veu i de so de forma ràpida, senzilla i eficaç.

martes, 30 de abril de 2013

El Dipity





A la sessió de TIC d'avui, hem vist una eina que sempre pot ser útil: el Dipity. Aquesta aplicació web és una eina que ens permet crear un frisc cronològic multimèdia on podem introduir des de fotografies a les nostres dades acadèmiques o laborals.




A continuació, us deixo un exemple del fris que començar a elaborar avui mateix, aquest és incomplet i falta incorporar-hi molts elements que posa al nostre abast Dipity. Així mateix, deixo un enllaç on podeu veure un tutorial sobre els diversos usos d'aquesta eina.




Pot resultar un recurs didàctic molt interessant tant des del punt de vista de l'alumne, ja que els entorns visuals afavoreixen l'aprenentatge significatiu, com del docent, ja que pot servir-se d'aquesta eina per a aplicar-la al procés d'ensenyament- aprenentatge. 



Aquesta aplicació permet als alumnes identificar unitats de temps, seleccionar la informació més rellevant sobre un tema, organitzar esdeveniments en el temps, entendre i nomenar cadascun dels elements que conformen la línia del temps. A més, es pot integrar qualsevol tipus de recurs que trobem en la xarxa des de textos, imatges,videos.




Finalment, considero interessant esmentar les seves armes, els seus arguments favorables i els punts febles de la mateixa:

Punts a favor:
  1. Permet quatre maneres de visualització: Línia de temps, albumllista d'esdeveniments i mapa; en aquest genera un mapa personalitzat de Google Maps amb les dades i localitzacions de la línia
  2. Es pot veure en format de pantalla completa 
  3. Les dates poden expressar des dels anys fins als segons 
  4. Cada esdeveniment té la seva pròpia URL 
  5. Genera automàticament esdeveniments a partir de fonts externes (marcadors, Youtube,RSS
  6. És l'única que genera esdeveniments en una línia a partir dels d'altra linea a la qual podem subscriure'ns. D'aquesta manera podem assignar a grups línies de subperiodes (I GuerraMundial,...) de manera que automàticament generin unalínia més àmplia (per exemple: el segle XX
  7. L'editor de text accepta HTML bàsic i per tant podem inserir enllaços en el text. 
  8. Accepta una gran quantitat d'elements multimèdia: imatges, vídeo, àudio i mapes (s'insereixen amb gran facilitat) 
  9. Cada línia s'etiqueta amb tags 
  10. Les recerques es fan sobre els tags i paraules clauEls resultats mostren nº de visites, nº d'ítems i línies relacionades 
  11. Admet la cooperació de diversos editors 
  12. Funcions socials
  13. És l'única que permet triar el fons en el compte gratuït
  14. Visualment és bastant clara i atractiva 
  15. S'insereix perfectament en blogswikis i altres llocs web 

Les seves limitacions: 




  1. Les línies generades automàticament poden resultar confuses en un primer moment. 
  2. Un dels seus principals problemes és que en la versió gratuíta només permet crear 3 línies. Per a eliminar aquest límit cal pagar 5$ mensuals. 
  3. Dóna alguns problemes amb els caràcters especials
  4. És l'única que no es pot imprimir
  5. No admet dates "abans de Crist" 
  6. No mostra gràficament els períodes 
  7. No permet importar/exportar 

miércoles, 24 de abril de 2013

Google Reader tanca per problemes de liquidesa i manca d'usuaris

El gegant informàtic Google, seguint aquest article de la Vanguardia, ha decidit que el proper 1 de juliol finalitzarà per complet l'activitat del Google Reader. Segons afirmen, alguns dels motius d'aquest "spring cleaning" o "neteja de primavera" serien l'elevat cost per a mantenir l'infraestructura necessària per a protegir la privacitat dels usuaris. A més, destaquen la poca rentabilitat que aportava aquest actiu a l'empresa.

A continuació, l'enllaç a l'article publicat en l'edició digital de La Vanguardia.

Google Reader cierra por problemas de privacidad y falta de usuar

martes, 23 de abril de 2013

Els codis QR


A la classe de TIC, hem presentat als nostres companys els codis QR. Un element que sovint hem pogut veure en anuncis de diferents empreses, a revistes o premsa escrita. Però el que no sabiem és tot el que s'amaga darrere d'aquests codis.

Però abans d'explicar què hem conegut dels QR, caldria saber què són, quines capacitats i limitacions tenen:

El codi QR (Quick Response Code, codi de resposta ràpida) és un sistema per emmagatzemar informació en una matriu de punts o un codi de barres bidimensional creat per la companyia japonesa Denso Wave, subsidiària de Toyota (1994). Els seus creadors, Euge Damm y Joaco Retes, aspiren que el codi permeti que el seu contignut es llegeixi a alta velocitat. Els codis QR són molt comuns al Japó i, de fet, és el codi bidimensional més popular en aquest país.
Per accedir a la informació continguda o encriptada en un QR-code és necessari un dispositiu digital de captura d'imatges (ex: càmera de fotos d'un mòbil, webcam...) i un software específic lector de qr-codes. Els tres quadrats de les seves cantonades permeten detectar la posició del codi al lector. El codi QR té l'avantatge de poder emmagatzemar molta informació, ser petit i ràpid d'escanejar. Així, les sigles «QR» deriven de «Quick Response» ja que el contingut pot ser desxifrat ràpidame
nt. Aquest codi de barres en 2 dimensions (codi matriu) pot emmagatzemar fins a 7089 caràcters numèrics, 4296 caràcters alfanumèrics o 2953 octets. El codi de barres tradicional només pot emmagatzemar de 10 a 13 caràcters.

La informació oculta en el codi pot estar en forma de:
  • TEXT
  • URL, ens permetrà visitar una pàgina web concreta amb un sol clic
  • SMS, podrem enviar un sms predeterminat a un número predeterminat amb un sol clic
  • VCARD, targes de presentació

Capacitat de dades del codi QR:
- Només numèric: màx. 7089 caràcters
- Alfanumèric: màx. 4296 caràcters
- Binario: màx. 2953 caràcters
- Kanji/Kana: màx. 1817 caràcters

Aquests codis són elements que, dins l'ambit educatiu, poden tenir una funció motivadora, incentivadora per a elaborar diferents activitats. És a dir, es poden plantejar activitats vehiculades pels codis QR, ja que aquests són solament un element que conté informació de forma directa i ràpida i sense necessitat d'Internet.
Utilitzar el factor sorpresa que aporten els codis QR pot ser una gran eina per a aportar dinamisme a les sessions. A més, les TIC sempre aporten atractiu i són molt més visuals que a través de formats tradicionals com paper o llibre.
Així doncs, amb els QR tenim un element dinamitzador, motivador, una novetat, un continent d'informació variada i un accés directe a la informació que ens interessa.

Estructura funcional dels QR:


L'Scratcher: una eina innovadora

A TIC hem treballat l'Scratcher, una eina quePodem utilitzar per a, tal com diu el seu lema: "programar, jugar i crear". 

Scratch és un programa d'aprenentatge de llenguatge de programació que permet als principiants obtenir resultats sense haver d'aprendre a escriure de manera sintàcticament correcta en el llenguatge de programació informàtica. És un entorn de programació que facilita l'aprenentatge autònom, ja que deixa que l'infant aprengui a través de l'experimentació.

El nom de Scratch es deriva de la tècnica de scratching usada en el Turntablism (art del DJ per a usar els tocadiscs), i es refereix tant a la llengua com a la seva aplicació. L'Scratch permet que tots els objectes,gràfics, sons i seqüències de comandos puguin ser fàcilment importats a un nou programa i combinats en maneres permetent als principiants a aconseguir resultats ràpids i estar motivats per a intentar més


Scratch s'utilitza en tot el món en molts entorns diferents: les escoles, museus, centres comunitaris i llars. Està destinat especialment a infants de 6 a 16 anys d'edat, però es pot utilitzar a qualsevol edat sense cap problema.. Des del punt de vista de la definició, l'Scratch és unentorn de programació constituït per símbols iconogràfics denominats “blocs”. Aquest entorn aprofita els avanços en disseny d'interfícies per a fer que la programació sigui més atractiva i accessible per a tot aquell que s'enfronti per primera vegada al repte d'aprendre a programar.



És doncs, una eina molt útil en el seu procés i en el seu resultat, ja que acostem als infants a la programació, que és quelcom que sempre els resultarà útil si tenim en ocmpte que actualment, tot es vehicula a través de les TIC. Útil en el resultat, ja que podem crear jocs o passatemps que podem seguir utilitzant després de crear-ho.

l'Scoop: una alternativa interessant al Google Reader


Degut a la imminent clausura del Google Reader, és interessant cercar noves alternatives viables que estiguin a l'altura del Reader.


Què és això de l'Scoop?

Scoop.it és una nova forma de reunir informació per a mostrar-la i compartir-la d'una formavisualment atractiva en Internet. La definició del terme Anglès “scoop” és “primícia”. Estracta d'un sistema que ens permet compartir contingut que trobem o ens sembli útil en laxarxa. El terme que s'empra per a definir aquesta activitat és el “de curació de continguts”. Prové de l'anglès, “content curation”, i si ho apliquem al món d'Internet i els mitjans socialsconsisteix en el procés de filtrar, agrupar i compartir tota la informació sobre un tema.

Igual que en un blog, cada publicació ja sigui de video, galeria, imatge, text… es denominapost. Alguns prefereixen cridar-lo un híbrid entre un blog i un servei de curació de continguts.
La principal diferència amb un blog és que l'autor no necessita escriure l'article, més aviat ho comenta. L'eina proporciona als usuaris l'habilitat de crear un o múltiples temes que poden personalitzar i adaptar a mesura que van descobrint nou contingut.

El contingut s'extraurà i apareixerà publicat directament en el nostre tòpic. Per exemple, si estracta d'un post en un blog, s'extraurà una imatge i el resum (si és que ho té); si és un vídeo, es podrà reproduir directament des d'allí.

Es tracta de difondre informació tal com fa Twitter i Facebook i igual que aquestes xarxes socials s'establix que podem seguir, ser seguits per altres usuaris i a més seguir tòpicsperquè se'ns informi quan s'actualitzen. Si li brindem accés als nostres comptes en Facebook i Twitter, se'ns aniran mostrant quins contactes d'aquests serveis tenen tambéconta aquí.





Per a comprendre millor el funcionament de l'Scoop, a continuació, us deixo l'enllaç a un vídeo il·lustratiu sobre el funcionament i les possiblitats de l'Scoop:


martes, 12 de febrero de 2013

El Google Reader: una eina a tenir en compte

El Google Reader


Google Reader és un lector de RSS i atom. Permet organitzar i accedir ràpidament des d'una interfície web a totes les notícies de les pàgines configurades en el sistema quesuportin. Va Ser llançat per Google el 7 d'octubre de 2005 mitjançant Google Labs, GoogleReader es va incorporar a Google Labs el 17 de setembre de 2007.

Característiques:


Interfície:
Molt semblant a la safata d'entrada d'un lector de correus electrònic normal, a l'esquerra es poden visualitzar les subscripcions en les quals l'usuari està donat d'alta i a la dreta la llista de notícies noves, que pot ser vista de diverses formes

Compartint:

Les notícies i elements nous d'interès per a enviar per part de l'usuari poden ser compartides de diverses formesUna opció és  enviar-ho per correu, aquesta opció utilitza el compte de Gmail per a enviar els elements seleccionats; l'altra opció és un espai anomenat Elements Compartits, aquí igual que els elements destacats poden ser seleccionats i enviats a una pàgina com podria ser un blog.
Organització: 

Existeix una opció per a destacar algun element desitjat, mitjançant la selecció de l'estrella al'esquerra de l'element; aquestes notícies de les subscripcions es guarden per a futures revisions. 


Accés fora de línia (offline

Google Reader és la primera aplicació de Google a fer ús de la tecnologia Google Gears, la qual treballa sense connexió a internet, en el moment que es troba en línia, pot emmagatzemar fins a 2000 elements els quals poden ser vists posteriorment fora de línia. 

Accés mòbil 

El 18 de maig de 2006 va ser llançada la versió d'aquesta aplicació de Google, la qual es pot visitar a través del mòbil.